![\"\"](\"https:\/\/www.laulamusical.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/02\/1708090340714-768x1024.jpg\")
Ludwig Van BEETHOVEN (1770-1827)<\/u><\/strong><\/p>\n D’ell ja ens n’han explicat moltes coses. \u00c9s un dels compositors que surt casi sempre en els llibres de l’assignatura de m\u00fasica. Ens sonen moltes de les seves obres, peces, simfonies; Claro de Luna<\/em>, Para Elisa<\/em>, l’Himne de l’Alegria<\/em>\u2026Si, he dit les m\u00e9s t\u00edpiques. Per\u00f2 com que es tracta de fer una mica de divulgaci\u00f3 musical, ja us en presentar\u00e9 d’altres que potser no heu escoltat mai, o que heu escoltat alguna vegada, o potser sigui la vostra preferida\u2026.Ves a saber!<\/p>\n Beethoven era alemany. Va n\u00e9ixer l\u2019any 1770 a la ciutat de Bonn. Va ser un gran m\u00fasic i compositor, per\u00f2 no va ser pas f\u00e0cil. La seva infantesa va ser trista i dif\u00edcil. El seu pare tenia una idea i un prop\u00f2sit; volia que el seu fill s\u2019assembl\u00e9s a Mozart. Per aix\u00f2 l\u2019obligava a practicar i estudiar a tot hora. Beethoven tenia un car\u00e0cter dif\u00edcil, per aix\u00f2 li costava relacionar-se i fer amistats.<\/p>\n Al cap d\u2019uns quants anys, Ludwig es va traslladar a Viena, on estudi\u00e0 m\u00fasica (com no) amb grans m\u00fasics com ara Joseph Haydn. A la nova ciutat, el compositor es fa cada vegada m\u00e9s conegut dins dels salons de\u00a0 l\u2019alta societat vienesa. Sembla anar tot for\u00e7a b\u00e9, per\u00f2 a poc a poc, el gran m\u00fasic, que havia patit al llarg de la seva vida diversos problemes de salut, comen\u00e7\u00e0 a perdre la capacitat auditiva. Per\u00f2 tot i aix\u00f2, i encara que la situaci\u00f3 empitjor\u00e0 fins a perdre totalment l\u2019audici\u00f3, Beethoven no s\u2019alluny\u00e0 mai de la m\u00fasica i continu\u00e0 component. De fet, la seva Simfonia n.9, de la qual en coneixem de sobres un petit fragment, L\u2019Himne de l\u2019Alegria, la va compondre quan ja estava totalment sord! Concretament, l\u2019Himne de l\u2019Alegria forma part del 4rt moviment d\u2019aquesta simfonia.<\/p>\n Claro de Luna, Para Elisa, Simfonia n.5<\/em>, entre altres, \u00e9s la m\u00fasica m\u00e9s escoltada de Beethoven, per\u00f2 hi una que, personalment, em va agradar molt i que recomano. \u00c9s la sonata per a viol\u00ed n.5 Op.24 \u201cLa Primavera\u201d <\/em>(Si, Antonio Vivaldi en va compondre un altre de primavera).<\/p>\n Wolfgang Amadeus MOZART (1756-1791)<\/u><\/strong><\/p>\n Un home de 1,50 m d\u2019al\u00e7ada, amb ulls blaus. Mentida! Diuen que Mozart tenia els ulls marrons, per\u00f2 que en aquella \u00e8poca era habitual pintar els retrats amb els ulls blaus. Va n\u00e9ixer a Salzburg, a Getreidegasse (com es deu pronunciar aix\u00f2?), una de les zones m\u00e9s visitades i concorregudes de la ciutat. De fet, \u00e9s en aquest indret on es pot visitar la casa natal de Mozart, un dels museus m\u00e9s visitats d’\u00c0ustria.<\/span><\/p>\n Ell no va ser l\u2019\u00fanic m\u00fasic de la fam\u00edlia. Tenia una germana cinc anys\u00a0 m\u00e9s gran que ell i que tenia molt de talent, per\u00f2 degut a les creences de la societat, es va veure obligada a abandonar la seva carrera musical perqu\u00e8 el seu pare deia que no era adequada per a una dona.<\/p>\n D\u2019entre les seves composicions, hi podem trobar simfonies, concerts per a piano, viol\u00ed i altres instruments, sonates, serenates, m\u00fasica de cambra i \u00f2peres. Dins del t\u00edtol d\u2019una d\u2019aquestes \u00faltimes, \u201cLa flauta m\u00e0gica\u201d, hi trobem un dels instruments que Mozart odiava! Deia \u201cL\u2019\u00fanic pitjor que una flauta s\u00f3n dos flautes!\u201d. Doncs si, Mozart no suportava el so d\u2019aquest instrument (com molts pares i mares, suposo\u2026). Malauradament, aquest geni compositor va morir molt jove, amb tan sols 36 anys d\u2019edat.<\/p>\n Que dir de la seva m\u00fasica? L\u2019hem escoltat de ben segur alguna vegada. La t\u00edpica \u201cMarxa Turca\u201d<\/em>, que \u00e9s el tercer moviment de la Sonata per a piano n.11 en La Major, K.331\/300. O la Sonata per a piano n.16 en Do Major, K.545, la \u201cSonata Facile<\/em>\u201d, una de les sonates m\u00e9s conegudes de Wolfgang Amadeus Mozart. Per\u00f2 si algun dia us aixequeu amb el peu esquerre, pot ser que la Serenata n.13 en Sol Major, K.525, la \u201cPetita serenata nocturna\u201d<\/em>\u00a0 composta per a orquestra de cordes, us animi l’inici de la jornada.<\/p>\n Fanny MENDELSSOHN (1805-1847)<\/u><\/strong><\/p>\n Per fi una dona compositora! Avui us parlem de la Fanny C\u00e4cilie Mendelssohn, posteriorment i per matrimoni, Fanny Hensel. Va ser una gran compositora i pianista alemanya.\u00a0 \u00c9s possible que el seu cognom de soltera ens soni d\u2019alguna cosa, i \u00e9s que tenia un germ\u00e0 compositor, tamb\u00e9 m\u00fasic: Felix Mendelssohn. D\u2019ell de ben segur, segur\u00edssim, que n\u2019heu escoltat alguna composici\u00f3. Ja us dic jo que si! La \u201cMarxa nupcial\u201d,<\/em> inclosa en el ballet de \u201cEl somni d\u2019una nit d\u2019estiu\u201d<\/em> Op.21. No se si en algun casament hem arribat a escoltar-la fins al final\u2026per\u00f2 en tot cas, val la pena escoltar-la sencera. Per\u00f2 ara mateix, la protagonista d\u2019aquesta secci\u00f3 \u00e9s Fanny, no en F\u00e8lix, aix\u00ed que seguim!<\/p>\n El seu debut p\u00fablic va ser l\u2019any 1838, quan interpret\u00e0 el \u201cConcert n.1 per a piano<\/em>\u201d del seu germ\u00e0 F\u00e8lix. Des de petita ja es perfil\u00e0 com a prodigi musical, ra\u00f3 per la qual la seva educaci\u00f3 fou dirigida a la composici\u00f3. Aix\u00ed que va comen\u00e7ar a rebre formaci\u00f3 de la seva mare, L\u00e9a Mendelssohn Bartholdy. Fanny va compondre m\u00e9s de 450 peces musicals i com que, degut al fet de ser dona no podia fer concerts, un cop casada, organitzava reunions musicals a casa seva en les quals hi exposava les seves pr\u00f2pies composicions. Ella, com en el cas de Maria Anna Mozart, tampoc \u00e9s lliure de les creences de la societat. Tant \u00e9s aix\u00ed, que el seu propi pare li envia una carta on hi exposa: \u201cLa m\u00fasica potser ser\u00e0 per a ell (F\u00e8lix) la seva professi\u00f3, mentre que per tu ha de constituir nom\u00e9s un esbarjo, per\u00f2 mai la base de la teva exist\u00e8ncia i dels teus actes. […]\u201d<\/em>. No obstant per\u00f2, el seu marit, Wilhelm, l\u2019anima a crear i publicar les seves obres. Posa cada mat\u00ed al seu escriptori una p\u00e0gina en blanc de paper pautat per animar-la a compondre. Sort que no tots els homes pensaven igual!<\/p>\n Finalment, la compositora mor a Berl\u00edn a l\u2019edat de 42 anys a causa d\u2019un infart cerebral durant un assaig d\u2019un concert del seu germ\u00e0. La mort de Fanny caus\u00e0 tan gran dolor al seu germ\u00e0 F\u00e8lix, que la pena tamb\u00e9 el port\u00e0 a la tomba en menys de sis mesos despr\u00e9s. Abans, li va dedicar la seva \u00faltima gran obra, el \u201cQuartet de corda n.6\u201d <\/em><\/p>\n Quines peces podem escoltar d\u2019aquesta gran compositora? Ja em dit que en va compondre un gran nombre, per\u00f2 si n\u2019hagu\u00e9s de dir una, us diria \u201cNotturno en Sol menor<\/em>\u201d. Simplement tanqueu els ulls i deixeu-vos portar! Per seguir amb el piano com a protagonista, tamb\u00e9 \u00e9s recomanable escoltar la Sonata per a piano en Do menor, formada per tres moviments. I per acabar, per aquelles persones amants del so del violoncel, recomanable la \u201cFantasia en Sol menor per a cello i piano\u201d.<\/p>\n Esperem que us hagi agradat aquest article i ens llegim a la pr\u00f2xima!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Una porta en blanc. Massa pla. Massa avorrit. Hi podr\u00edem enganxar les figures musicals. O les notes Do, Re, Mi, Fa, Sol, La, etc. Per\u00f2 hem decidit \u201cdecorar\u201d les portes de les aules d\u2019una manera especial i divulgativa. Cada trimestre aproximadament, les aules s\u00f3n anomenades amb el nom d\u2019un compositor o compositora. El trimestre passat […]<\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":5112,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_joinchat":[],"footnotes":""},"categories":[62],"tags":[],"class_list":["post-5111","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/www.laulamusical.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/02\/Beethoven-300x260.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/www.laulamusical.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/02\/Mozart-253x300.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/www.laulamusical.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/02\/Fanny-Mendelssohn-246x300.jpg\")