Una porta en blanc. Massa pla. Massa avorrit. Hi podríem enganxar les figures musicals. O les notes Do, Re, Mi, Fa, Sol, La, etc. Però hem decidit “decorar” les portes de les aules d’una manera especial i divulgativa. Cada trimestre aproximadament, les aules són anomenades amb el nom d’un compositor o compositora. El trimestre passat les aules es varen dir Antonio VIVALDI, Clara SCHUMANN i Gustavo DUDAMEL. Aquest últim com a director d’orquestra, per això el vam ubicar a la porta de la direcció (en el fons, un mini despatx molt acollidor :-)).
Aquest cop, les aules de la nostra escola de música L’AULA MUSICAL, rebran el nom temporal de: Fanny Mendelssohn, Ludwig Van Beethoven i Wolfgang Amadeus Mozart. Però…qui era qui? Seria molt fàcil enganxar únicament el retrat de cadascun d’ells. Però no seria gaire divulgatiu llegir només “Ludwig Van Beethoven 1770-1827”. Que ens diu una data a part d’ubicar el compositor/a en la història de la música? A més del retrat, a la porta també hi enganxem unes targetes amb breus explicacions sobre la seva vida; on va viure, quin instrument tocava, curiositats varies…Voleu conèixer algunes d’aquestes dades? Doncs som-hi!
Ludwig Van BEETHOVEN (1770-1827)
D’ell ja ens n’han explicat moltes coses. És un dels compositors que surt casi sempre en els llibres de l’assignatura de música. Ens sonen moltes de les seves obres, peces, simfonies; Claro de Luna, Para Elisa, l’Himne de l’Alegria…Si, he dit les més típiques. Però com que es tracta de fer una mica de divulgació musical, ja us en presentaré d’altres que potser no heu escoltat mai, o que heu escoltat alguna vegada, o potser sigui la vostra preferida….Ves a saber!
Beethoven era alemany. Va néixer l’any 1770 a la ciutat de Bonn. Va ser un gran músic i compositor, però no va ser pas fàcil. La seva infantesa va ser trista i difícil. El seu pare tenia una idea i un propòsit; volia que el seu fill s’assemblés a Mozart. Per això l’obligava a practicar i estudiar a tot hora. Beethoven tenia un caràcter difícil, per això li costava relacionar-se i fer amistats.
Al cap d’uns quants anys, Ludwig es va traslladar a Viena, on estudià música (com no) amb grans músics com ara Joseph Haydn. A la nova ciutat, el compositor es fa cada vegada més conegut dins dels salons de l’alta societat vienesa. Sembla anar tot força bé, però a poc a poc, el gran músic, que havia patit al llarg de la seva vida diversos problemes de salut, començà a perdre la capacitat auditiva. Però tot i això, i encara que la situació empitjorà fins a perdre totalment l’audició, Beethoven no s’allunyà mai de la música i continuà component. De fet, la seva Simfonia n.9, de la qual en coneixem de sobres un petit fragment, L’Himne de l’Alegria, la va compondre quan ja estava totalment sord! Concretament, l’Himne de l’Alegria forma part del 4rt moviment d’aquesta simfonia.
Claro de Luna, Para Elisa, Simfonia n.5, entre altres, és la música més escoltada de Beethoven, però hi una que, personalment, em va agradar molt i que recomano. És la sonata per a violí n.5 Op.24 “La Primavera” (Si, Antonio Vivaldi en va compondre un altre de primavera).
Wolfgang Amadeus MOZART (1756-1791)
Un home de 1,50 m d’alçada, amb ulls blaus. Mentida! Diuen que Mozart tenia els ulls marrons, però que en aquella època era habitual pintar els retrats amb els ulls blaus. Va néixer a Salzburg, a Getreidegasse (com es deu pronunciar això?), una de les zones més visitades i concorregudes de la ciutat. De fet, és en aquest indret on es pot visitar la casa natal de Mozart, un dels museus més visitats d’Àustria.
Ell no va ser l’únic músic de la família. Tenia una germana cinc anys més gran que ell i que tenia molt de talent, però degut a les creences de la societat, es va veure obligada a abandonar la seva carrera musical perquè el seu pare deia que no era adequada per a una dona.
D’entre les seves composicions, hi podem trobar simfonies, concerts per a piano, violí i altres instruments, sonates, serenates, música de cambra i òperes. Dins del títol d’una d’aquestes últimes, “La flauta màgica”, hi trobem un dels instruments que Mozart odiava! Deia “L’únic pitjor que una flauta són dos flautes!”. Doncs si, Mozart no suportava el so d’aquest instrument (com molts pares i mares, suposo…). Malauradament, aquest geni compositor va morir molt jove, amb tan sols 36 anys d’edat.
Que dir de la seva música? L’hem escoltat de ben segur alguna vegada. La típica “Marxa Turca”, que és el tercer moviment de la Sonata per a piano n.11 en La Major, K.331/300. O la Sonata per a piano n.16 en Do Major, K.545, la “Sonata Facile”, una de les sonates més conegudes de Wolfgang Amadeus Mozart. Però si algun dia us aixequeu amb el peu esquerre, pot ser que la Serenata n.13 en Sol Major, K.525, la “Petita serenata nocturna” composta per a orquestra de cordes, us animi l’inici de la jornada.
Fanny MENDELSSOHN (1805-1847)
Per fi una dona compositora! Avui us parlem de la Fanny Cäcilie Mendelssohn, posteriorment i per matrimoni, Fanny Hensel. Va ser una gran compositora i pianista alemanya. És possible que el seu cognom de soltera ens soni d’alguna cosa, i és que tenia un germà compositor, també músic: Felix Mendelssohn. D’ell de ben segur, seguríssim, que n’heu escoltat alguna composició. Ja us dic jo que si! La “Marxa nupcial”, inclosa en el ballet de “El somni d’una nit d’estiu” Op.21. No se si en algun casament hem arribat a escoltar-la fins al final…però en tot cas, val la pena escoltar-la sencera. Però ara mateix, la protagonista d’aquesta secció és Fanny, no en Fèlix, així que seguim!
El seu debut públic va ser l’any 1838, quan interpretà el “Concert n.1 per a piano” del seu germà Fèlix. Des de petita ja es perfilà com a prodigi musical, raó per la qual la seva educació fou dirigida a la composició. Així que va començar a rebre formació de la seva mare, Léa Mendelssohn Bartholdy. Fanny va compondre més de 450 peces musicals i com que, degut al fet de ser dona no podia fer concerts, un cop casada, organitzava reunions musicals a casa seva en les quals hi exposava les seves pròpies composicions. Ella, com en el cas de Maria Anna Mozart, tampoc és lliure de les creences de la societat. Tant és així, que el seu propi pare li envia una carta on hi exposa: “La música potser serà per a ell (Fèlix) la seva professió, mentre que per tu ha de constituir només un esbarjo, però mai la base de la teva existència i dels teus actes. […]”. No obstant però, el seu marit, Wilhelm, l’anima a crear i publicar les seves obres. Posa cada matí al seu escriptori una pàgina en blanc de paper pautat per animar-la a compondre. Sort que no tots els homes pensaven igual!
Finalment, la compositora mor a Berlín a l’edat de 42 anys a causa d’un infart cerebral durant un assaig d’un concert del seu germà. La mort de Fanny causà tan gran dolor al seu germà Fèlix, que la pena també el portà a la tomba en menys de sis mesos després. Abans, li va dedicar la seva última gran obra, el “Quartet de corda n.6”
Quines peces podem escoltar d’aquesta gran compositora? Ja em dit que en va compondre un gran nombre, però si n’hagués de dir una, us diria “Notturno en Sol menor”. Simplement tanqueu els ulls i deixeu-vos portar! Per seguir amb el piano com a protagonista, també és recomanable escoltar la Sonata per a piano en Do menor, formada per tres moviments. I per acabar, per aquelles persones amants del so del violoncel, recomanable la “Fantasia en Sol menor per a cello i piano”.
Esperem que us hagi agradat aquest article i ens llegim a la pròxima!
